El fin de nuestro mundo, Emmanuel Rodríguez

Un fantasma recorre el món. Però aquest ja no és l’espectre del comunisme. Els seus noms són molts i estan en boca de tots: col·lapse, catàstrofe, crisi, final. La seva presència s’ha anat imposant gradualment sota la forma de petites apocalipsis climàtiques (inundacions mortals, grans incendis, paoroses sequeres), crisis econòmiques inèdites (la Gran Recessió iniciada en 2008) i una nova generació de guerres i genocidis (Ucraïna, Palestina, Iemen, Sudan del Sud). Per posar les coses encara més ombrívoles, sospitem que aquests són només l’aperitiu d’alguna cosa molt pitjor. Vivim de fet en la certesa que la catàstrofe és ja el nostre present. I tanmateix, tractem de passar l’estona com si res d’això ens afectés, immunes al desastre present i per venir, satisfets amb una vida encara no massa penosa i sempre entotsolada amb mil formes d’entreteniment.

Aquest llibre tracta sobre aquesta perplexitat que engarrota a les poblacions riques del planeta, encara protegides per al que ve però ja exposades als seus primers efectes. El còctel de factors que analitza van des del nihilisme despreocupat i hedonista amb el qual afrontem la catàstrofe fins a l’afectació moralista i impotent de les guerres culturals, des de la estetización del final del nostre món fins a la inèrcia d’una esquerra encara aferrada a les promeses del progrés. Tot això sense deixar d’elaborar una crítica a l’economia política de la crisi, una anàlisi dels determinants socials d’aquesta paradoxa i fins i tot proposant algunes vies per a superar la nostra persistent impotència.