A flor de piel, Nora Muñiz

Un debut ferotge que aborda el vincle mare-filla amb una mirada salvatge i reflexiona sobre les violències que s’exerceixen en la criança i les possibilitats de l’amor.

Una dona sent plorar el seu nadó. És un plor que silencia la resta de sons del món, que es torna una cançó de fons. A la nena li surten erupcions a la pell i es rasca fins fer-se sang. És igual que se li posin cremes, se li administrin medicaments, se li lliguin les mans. La mare és jove i, no obstant això, en les nits que passa asseguda sota la llum blanca de la cuina intentant que li surtin els comptes, la seva adultesa té un pes insoportable. Un pes que només aconsegueix alleujar bevent. La nena creix i amb ella les erupcions i els secrets, però el secret sempre brolla, ensangonat. Fins a quin punt una mare pot estalviar-li dolor a la seva filla? Fins a quin punt el vincle amb una mare pot ser del tot saludable?