
En menys d’un any i mig, les cinc germanes Lisbon, adolescents entre tretze i disset anys, es van suïcidar.
Els jovenets del barri havien estat sempre fascinats per aquestes inabastables joves en flor, atrets per aquella casa de densa feminitat enclaustrada –la mare era una catòlica fervent i moralista que no deixava que les seves filles sortissin amb nois; el pare, professor de matemàtiques dòcil i benèvol, acceptava les normes molt estrictes de la seva dona–, i les primeres morts no van fer sinó aprofundir el misteri i el gruix del desig. Els Lisbon es van tancar cada cop més en si mateixos ia l’interior de la casa, i els joves els espiaven des de les finestres del veïnat, tractaven de comunicar-se amb les germanes demanant-los cançons per telèfon, contribuïen a l’intrincat teixit de rumors, a la creació de mitologies. Vint anys després, aquests mateixos adolescents, ja a la frontera de la mitjana edat, intenten desentranyar l’enigma d’aquelles lolites mortes que els segueixen fascinant.
Visita
la nostra
botiga
online!