Fa gairebé un any, Mala Peça va organitzar, juntament amb la cooperativa Kult Coop, una xerrada sobre espais comunitaris culturals, on es van posar a debat els models existents amb 3 exemples reals de ciutat i de país.
El primer projecte va ser el Pou de la Figuera, un equipament públic gestionat per la Federació Casc Antic Gestió Comunitària, amb la vocació de ser un punt de referència per a l’activitat veïnal i comunitària, així com un instrument bàsic de la vida social i associativa del barri.
El segon projecte, L’Obrera, segueix vigent per a moltes persones i col·lectius de la ciutat tot i el seu desnonament i la destrucció del local. El centre social ocupat i autogestionat de Sabadell era un espai per desenvolupar projectes personals i col·lectius de totes aquelles persones que volguessin participar-hi. A més, pretenia donar vida al barri a través de diferents propostes, entenent que la vida i l’oci de les ciutats no s’ha de vincular només al centre o a les zones d’oci capitalista, com la Zona Hermètica de Sabadell.
Finalment, Mala Peça, un espai cooperatiu definit com a pol cooperatiu, que funciona com a espai de referència d’intercooperació i cotreball. És un lloc per incubar i iniciar projectes dins del marc de l’economia social i solidària, consolidar-los, fomentar el consum conscient i treballar per un model transformador socialment i ambientalment per al desenvolupament local. Les seves entitats agrupades mancomunen serveis, recursos i infraestructures, alhora que multipliquen l’impacte socioeconòmic local i apropen les alternatives econòmiques a les poblacions locals, facilitant-ne la implicació.
Durant la xerrada es van debatre les diverses estratègies dels projectes comunitaris i es van analitzar quines són actualment les estratègies que fan servir els espais comunitaris per reapropiar-se d’allò que és comú per a les ciutats. La necessitat de fer físics els punts de trobada, formació, creació i autoorganització és una pràctica històrica que es remunta als ateneus, casals populars i cooperatives de principis del segle XX. A través de diverses formes i mitjans (ocupació, lloguer o gestió d’equipaments públics), sumem pràctiques que en molts casos són molt semblants a l’Economia Social i Solidària, que escapen al control del mercat i les seves polítiques, per reforçar-ne les alternatives.
Els espais comunitaris són fonamentals per posar en pràctica el model de barri, de poble i de ciutat que volem. Construir espais on poder decidir, a partir dels coneixements col·lectius, des dels més tècnics fins als més creatius, sobre tot allò que ens envolta. Ens reapropiem de les nostres vides, generant nous models de consum, d’oci i de relacions, amb un impacte dins de les nostres comunitats que resol moltes necessitats compartides, de tipus econòmic, laboral, formatiu, de lleure i d’autoorganització.
Seguint una de les idees del llibre “Per què tot és de tothom” de Santi Eizaguirre i Javier Rodrigo, reivindiquem la gestió d’allò comú i públic per part de les mateixes comunitats, amb autonomia i independència. La construcció d’aquests espais va molt més enllà de la prestació de serveis; cal concebre un altre significat i resignificar el que és públic, més enllà de la vinculació amb les institucions, i entendre que les comunitats han de poder gestionar els recursos que els són propis en qualsevol matèria.
La gestió comunitària, entesa com a comunitat activa i organitzada amb formes democràtiques de governança, entorn d’uns interessos i necessitats comuns, així com uns recursos compartits, s’està configurant com un dels espais on anar avançant i experimentant en la gestió de recursos i serveis públics per part de la ciutadania organitzada. Aquest model comunitari incideix en un major control i autodeterminació per part de la població, sobrepassant les lògiques d’una mera gestió o intervenció, i articulant les accions a través de quatre valors principals:
- Democràcia i participació: democràcia directa, horitzontal, transparència, corresponsabilitat/compromís, autocontrol/autoavaluació, apoderament, autonomia, independència.
- Sostenibilitat i cures: sostenibilitat col·lectiva, equitat, respecte, accessibilitat, diversitat, intergeneracionalitat, solidaritat, suport mutu, sostenibilitat ambiental, econòmica i relacions no discriminatòries; visió de gènere i cures pròpies del posicionament feminista, antifeixista i antiracista.
- Arrelament al territori: implicació, proximitat, legitimitat, representativitat, capacitat d’escolta, perseverança, resistència, constància, resiliència.
- Impacte i retorn social: apoderament, anticapitalisme, absència de lucre, rendició de comptes, incidència, bé comú, integració social i intercooperació.
Dins d’aquests objectius, cal també tenir en compte que afecten directament a quatre grans esferes econòmiques des d’on satisfem necessitats, segons l’informe “Marc conceptual per a la identificació de les economies comunitàries” de la XES, que parlen i treballen sobre la idea de la gestió comunitària:
- La llar
- La comunitat
- L’administració pública
- El mercat
Com bé apunta el marc conceptual, L’Economia Social i Solidària (ESS) és una visió socioeconòmica que travessa aquestes quatre esferes, és a dir, que proposa una democratització econòmica amb justícia social i ambiental, i que afecta la manera com s’organitza la satisfacció de necessitats a través d’aquestes quatre esferes.
En aquest cas, cal poder debatre sobre quins espais comunitaris volem, com de forts han de ser en un moment en què sembla que ha començat a debatre’s la resistència d’aquests espais arreu del territori, i de quina manera cal articular aquesta força per esdevenir un espai comunitari realment funcional i útil pel territori.